Nou poema de la Carolina Ibac.
Publicado por James , marzo 15, 2010 10:01
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Carolina Ibac
Un gran poema amb una gran intensitat, il·lustra, d'una manera molt clara, el que pot sentir una persona que estima, sense obtenir una resposta amororsa. El poema, una eina que ens permet, des de fa molt de temps,demostrar els sentiments més íntims i amagats.
James, déu ni do l'activitat del teu bloc. M'encanta la nova imatge i la música porta molt bon rotllo. Ets un artista, nano! M'has deixat bocabada! I ara, abans que se m'oblidi, donar-te les gràcies per compartir el meu poema al teu bloc. Un petó turquesa!