Publicado por James , marzo 03, 2010 13:31
Bones, som una alummne de pqpi de Campos del projecte “Salvem la poesia en el món jove”. Bé, no és aquest el títol, però podem dir que la nostra tutora ens ajuda a saber com és d’important un poema i ara, amb l’ajuda de na Carolina, encara ens va molt millor per agafar interès en la pesia, pqpi Campos.
“Daniel, si Daniel es tu verdadero nombre” és broma hombre!!!
No, que moltes gràcies pel teu poema és preciós!! I gràcies una vegada més pel teu poema, és com un premi per a nosaltres que un altre poeta ens ajudi i ens doni esperances per seguir endavant amb aquest projecte que duim a terme.
Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:
És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.
Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.
I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.
Daniel Ferrer i Esteban
Saber donar les gràcies en aquesta vida és molt important! Tu d'això en vas sobrat. Ser agraït és un valor!