Industrialització d'Espanya
Publicado por James , marzo 04, 2010 10:05
1 La població espanyola al segle XIX
1.1 El creixament demogràfic
Les causes del descens de la mortalitat varen ser:
- Un augment de la producció agràgria i una alimentació millor.
- Unes consicions higièniques millors i grans avenços mèdics.
1.2 Els moviments migratoris
1.1 El creixament demogràfic
Les causes del descens de la mortalitat varen ser:
- Un augment de la producció agràgria i una alimentació millor.
- Unes consicions higièniques millors i grans avenços mèdics.
1.2 Els moviments migratoris
A Espanya molts de pagessos varen haver d'emigrar perquè tenien poques oportunitats de feina.
Al final del segle XIX, la major apart de l'emigració s'adreçà a Cuba i al països de l'America Llatina.
Al final del segle XIX, la major apart de l'emigració s'adreçà a Cuba i al països de l'America Llatina.
1.3 El creixament de les ciutats
L'emigració del camp a la ciutat va afavorir el creixament de nuclis con ara Madrid, barcelona, València, Sevilla, Màlaga i Saragossa.
Però la major part de la població espanyola continuava sent rural: 70% residia en poblacions petites.
Però la major part de la població espanyola continuava sent rural: 70% residia en poblacions petites.
2 Les tansformacions en l'agricultura
2.1 La reforma agrària liberal
2.1 La reforma agrària liberal
La reforma agrària liberal pretenia canviar les formes de propietat i de producció de l'Antic Règim.
La reforma agrària es varen vendre les terres de l'Església i dels municipis o ajuntaments a particulars. Aquest procés es va anomenar desamortització.
La reforma agrària es varen vendre les terres de l'Església i dels municipis o ajuntaments a particulars. Aquest procés es va anomenar desamortització.
2.2 Un desenvolupament agrari escàs
La majoria dels pagesos no varen poder comprar terres ni maquinàries agrícoles i varen de continuar sent jornalers.
A Extremadura, Castella i Andalusia hi predominaven els latifundis ( grans propietats). A Galícia hi abundaven els minifundis (petites propietats)
El cereal era el conreu principal de la Meseta. Al nord peninsular, es conreaven patates; a Galícia, també blat de les Índies, i a la zona meditarrània, arròs i cítrics. A Catalunya i a La Rioja hi va haver una gran expansió de la viticultura, i a Andalusia, l'olivera.
A Extremadura, Castella i Andalusia hi predominaven els latifundis ( grans propietats). A Galícia hi abundaven els minifundis (petites propietats)
El cereal era el conreu principal de la Meseta. Al nord peninsular, es conreaven patates; a Galícia, també blat de les Índies, i a la zona meditarrània, arròs i cítrics. A Catalunya i a La Rioja hi va haver una gran expansió de la viticultura, i a Andalusia, l'olivera.
3 Els inicis de la industrialització
3.1 Els problemes de la industrialització
3.1 Els problemes de la industrialització
La industrialització d'Espanya es va reterdar i, a més, va ser incompleta.
Les causes d'aquest retard varen ser:
Les causes d'aquest retard varen ser:
- La poca capacitat de compra.
- Les poques inversions en la indústria.
- Els problemes en el transport.
- L'escassetat de minerals i d'energia.
3.2 La siderúrgia
Els primers alts forns es varen instal·lar a Andalusia, Astúries i el País Basc per les seves grans aportacions en minerals.
3.3 La indústria tèxtil
Durant el segle XVIII ja es produïen a Catalunya teixits estampats de cotó.
El 1833 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la indústria tèxtil.
El 1833 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la indústria tèxtil.
4 Mineria i ferrocarril
4.1 L'explotació minera
4.1 L'explotació minera
El subsòl espanyol es ric en min erals, se'n va començar l'explotació massiva l'any 1868. Les principals mines eren de:
- Plom, a Jaén
- Coure, Huelva
- Mercuri, Ciudad real
- Zinc, Cantàbria
4.2 La construcció del ferrocarril
Les primeres línies de ferrocarril s'ignaguraren entre els anys 1845 i 1851 gràcies a la Llei general de ferrocarrils .
El ferrocarril es va fer amb una estructura i una amplada entre el carrils més grans que la de la resta d'Europa. Aquesta diferència de via va dificultar el comerç perquè obligava al transbordament de mercaderies a la frontera.
El ferrocarril es va fer amb una estructura i una amplada entre el carrils més grans que la de la resta d'Europa. Aquesta diferència de via va dificultar el comerç perquè obligava al transbordament de mercaderies a la frontera.
5 La indústria espanyola en el canvi del segle
5.1 Noves energies i noves indústries
5.1 Noves energies i noves indústries
L'electricitat i el petroli es varen començar a utilitzar al final del segle XIX.
L'electrificació es va fer en dues grans etapes:
L'electrificació es va fer en dues grans etapes:
- Del 1880 al 1914: l'ús de l'electricitat va estar restringit a la il·luminació.
- Del 1914 al 1930: se'n va estendre l'ús a la indústria.
6 La societat espanyola del segle XIX
6.1 Les noves classes dirigents
6.1 Les noves classes dirigents
L'alta burguesia era la nova classe dirigent acabalada. Era la propietària de les indústries de les grans empreses i del s bancs.
La classe mitjana era escassa. Estava formada per petits empresaris, funcionaris, metges, advocats, etc.
L'antiga noblesa terratinent va mentanir la influència social perquè era propietaria de la terra
La classe mitjana era escassa. Estava formada per petits empresaris, funcionaris, metges, advocats, etc.
L'antiga noblesa terratinent va mentanir la influència social perquè era propietaria de la terra
6.2 Les classes populars urbanes
- Els artesans
- Els treballadors de serveis
- El proletariat industrial
6.3 Els pagesos
Els pagessos formaven el 65% del al població l'any 1860.
7 moviment obrer: anarquisme i marxisme
7.1 Els inicis de lobrerisme
7.1 Els inicis de lobrerisme
Els obrers es varen organitzar ben aviat i crearen el primer sindicat: l'Assosiació de teixidors. El 1870 es va fundar la federació espanyola de l'assosació internacional de trevalladors.
7.2 L'anarquisme
L'anarquisme es va estendra entre els obrers catalans i els pagesos andalusos. Els anarquistes contraris a la violencia varen fundar sindicats obrers con la confederacio nacional de treball(CNT) el 1910.
7.3 El socialisme
El marxisme va influir sobre els obrers de Madrid, el pais basc i Asturies. El 1879 sota l'impuls de pablo es va fundar el partido socialista obrero español i, el 1888 el sindicat socialista unio general de treballadors(UGT).
Els socialistes varen aconseguir la participació política de la calsse obrera el 1910 en ser elegit diputat pablo.
Els socialistes varen aconseguir la participació política de la calsse obrera el 1910 en ser elegit diputat pablo.
Publicar un comentario